Sovint ens preguntem què podem fer perquè aportem el nostre granet de sorra a que la nostra societat, aquesta societat que no ens acaba d’agradar, sigui una mica millor.
Diverses són les respostes a aquesta pregunta:
- Participar en alguna entitat amb finalitat de millorar diversos aspectes socials.
- Preocupar-nos pel nostre entorn i intentar millorar-lo.
- Adquirir informació sobre temes d’actualitat que ens ajudin a poder treure més benefici de la nostra activitat.
Hi hauria més respostes però, per no allargar massa aquesta exposició, les obviem.
Anem a centrar-nos en el punt número 3 dels anteriors, explicant quina és la finalitat del grup en què col·laborem i l’activitat que hem anat desenvolupant en aquests últims anys.
El grup està format per 7 persones (Josep M., Mary, Esteban, Vicenç, Javier, Luis i Xavier). La funció que realitzem està basada en intentar traslladar als nostres conciutadans informació precisa i detallada sobre diversos assumptes que preocupen a la societat. Comptem, per a això, amb col·laboracions totalment desinteressades de persones que considerem que, en el tema que tracten, són d’alta qualificació, és a dir, persones que, donada la seva trajectòria, la seva capacitat i la seva dedicació, han assolit el nivell de l’excel·lència. Així hem tingut l’honor de rebre a Sor Lucía Caram, Jordi Évole, Arcadi Oliveres, Jordi Armadans, Viqui Molins, Ferran Busquets, Margarita García, a Lluís Serra, i a tants d’altres que ens han dedicat part del seu temps a transmetre la seva saviesa i el seu bon fer.
Gràcies a ells vam poder oferir conferències, en alguna ocasió acompanyades de material audiovisual, amb la projecció de pel·lícula o diapositives, ajudant a explicar el tema que el conferenciant desenvolupava. Hem tractat temes socials d’actualitat: refugiats, crisi econòmica, gent sense sostre, immigració, CIE’s, mitjans de comunicació, burocràcia o la violència entre els joves, entre d’altres.
D’entre totes les que van comptar amb més assistència va ser la que ens va impartir Jordi Évole “L’era de la post veritat” i també la de Sor Lucía Caram amb “L’ombra de la crisi, cal despertar”. Altres van ser menys concorregudes però, amb sinceritat, hem de dir que per a nosaltres encara que només haguéssim convençut a una o dues persones a què assistissin suposa un gran al·licient per seguir endavant en el nostre afany per conscienciar els nostres conciutadans sobre els problemes reals que apressen a la nostra societat perquè aquest és el nostre objectiu i en això posem el nostre esforç.
