El passat dia 20 de febrer un grup de gent jove ens va parlar del “bullying” a les escoles.
Primer ens van deixar projectar una creació seva, un curtmetratge que tractava d’aquest tema amb actors joves molt ben presentat i muntat.
Després del curtmetratge vam gaudir d’una hora llarga de diàleg entre els presentadors i el públic que ens va acompanyar. Aquest diàleg, molt interessant com a conseqüència de les intervencions del públic, es va allargar una bona estona.
El més important van ser els missatges que ens van donar amb relació a què hem de fer per superar aquesta situació que avui estem patint a les nostres escoles i no només entre els nens i joves sinó entre nens i mestres. La violència és la conseqüència de les agressions que nens i joves han de patir per part dels grups (sempre és un grup, mai és un nen sol o un jove sol).
La vigilància és la principal eina amb la qual podem lluitar contra aquest mal que, a la fi, pot arribar a que una família pugui viure una desgràcia com el suïcidi d’un fill.
Vigilància que ha de ser duta a terme tant per part dels mestres com per part de la pròpia família de la víctima.
La societat ha de despertar i ha de generar els mitjans necessaris per tal que aquests problemes restin allunyats de les nostres escoles.
I, per altra part, com va dir un dels espectadors, hem de relacionar aquests problemes amb els que ens van presentar quan ens parlaven a la xerrada “Els joves i la violència”. Els nens són mimètics amb la seva família. Si un nen rep confiança, serà confiat, si rep incomprensió, serà víctima i si rep violència, serà violent.
