La violència avui té molts rostres, formes d’expressió, impulsors que la utilitzen i destinataris. Resulta preocupant perquè representa una agressió greu a la convivència. La violència s’ha relacionat amb força col·lectius, un dels qual és el món del jovent. Els mitjans de comunicació s’han fan sovint ressò. Fem una mirada sobre aquesta relació. Ens formulem preguntes i cerquem respostes: els joves són actors o víctimes de la violència? Potser ambdues coses a la vegada? Com desactivar aquesta relació si existeix?
Hi ha una idealització de l’etapa juvenil, que mai es voldria que s’acabés. S’hi arriba prematurament, perquè la infància i la adolescència abreugen la seva fase o, com diu Neil Postman, la infància desapareix perquè els processos d’introducció al món adult queden eliminats i un nen o nena s’hi troben de cop i volta. Aquesta visió, sovint idealitzada, no permet veure amb claredat els problemes que pateix el jovent.
Bastir un projecte de futur esdevé més difícil per als joves, malgrat gaudir d’una millor preparació. La feina és més precària, els sous més baixos, l’habitatge més prohibitiu… malgrat les oportunitats semblen més nombroses. Els viatges són més accessibles gràcies al low cost. L’imperi de l’economia predomina sobre la vida social i política. Els creixents populismes volen oferir seguretats tot fugint de la complexitat real i del matís.
En aquest context, la resposta a si els joves són actors o víctimes de la violència no pot ser lineal. Seria desitjable que cada jove prengués consciència de la seva realitat. Elaborar dues llistes pot ajudar tot considerant els diversos àmbits de la vida: familiar, parella, amistats, estudis, feina, societat… A la primera columna, respondre a la pregunta: “Quines violències experimento a la meva vida? A la segona columna, quines violències genero en el meu entorn?
Quins camins de prevenció i de sanació per afrontar el resultat d’aquest anàlisi? Cal apoderar, viure dempeus. Treballar la resiliència de manera que els problemes siguin una font de superació i no d’enfonsament. Guanyar consciència del propis límits. Conrear la interioritat, les relacions, l’amor i la confiança, la fe. Comprometre’s a favor de la justícia social. Optar per una ecologia espiritual, de manera que la veritat venci a la mentida, l’amor a l’odi, la llibertat a l’esclavatge present en tantes dependències.
