Al mes de maig vam tenir l’oportunitat de rebre molt bona informació referent a uns minerals que, avui, són indispensables per a la fabricació de components electrònics per les seves característiques i solucions que donen al món de l’electrònica.
Un d’aquests minerals és el coltan. El coltan no és ben bé un mineral, és una barreja de dos: la columbita i la tantalita. D’aquests es poden obtenir el columbi (o niobi) i el tantàlic. Amb aquests minerals es poden fabricar diversos elements necessaris per als telèfons mòbils, per ordinadors, etc. El vuitanta per cent de les reserves de coltan estan avui a Àfrica, a la República Democràtica del Congo. També existeix a Brasil, Xina, Nigèria, Canada, Austràlia…
El preu del kg d’aquest mineral és molt elevat, parlen dels 400 € per kg. Però el més greu és que l’obtenció d’aquest kg de mineral provoca la mort d’una persona al dia i/o dues persones per cada kg de material processat. El procés del mineral es fa prioritàriament a Ruanda, donat que al Congo quasi totes les mines són “vermelles” (il·legals o sigui en mans de grups guerrillers) en comptes de “verdes”, o sigui legals. Informes de la UNESCO indiquen que uns 40,000 menors hi treballen a les mines de coltan sense cap mena de protecció. Els miners fan la feina sense protecció de cap classe, esclavitzats amb jornades de més de 14 hores i tot per 1 € al dia…
No és pas fàcil convertir les mines vermelles en verdes: les inspeccions que han de fer per millorar les condicions de feina dels miners s’han de fer contra aquests grups “terroristes” i abusadors dels miners és difícil donat que, molts d’aquests grups són finançats per altres governs que, d’aquesta manera, aconsegueixen aprofitar-se d’unes condicions de treball massa dolentes sense embrutar-se les mans. Tan sols un 2,8% de les mines que estan al Congo (unes 140 de les 5000 que sembla que n’hi ha) són verdes. L’ONU i el govern del Congo tenen prohibit la compra del Coltan de les mines vermelles… però, com que al Congo tot es pot comprar, també és fàcil comprar un paper que digui que el coltan esdevé d’una mina verda…
Així que ja ens podem donar per assabentats que tots som partícips, amb el nostre consum, de la responsabilitat de totes aquestes morts, esclaus, nens obligats a treballar en condicions molt inhumanes i morts cada dia a les mines de coltan…
Àfrica. Un dels continents més rics de la Terra en el qual podrien viure molt millor els seus habitants (uns 1700 milions d’habitants), és, també, el més pobre a causa dels interessos bastards dels països europeus que se la van repartir i la van ocupar per portar-se les reserves de matèries primeres que allà hi són.
No sé si heu pogut veure la pel·lícula “El Cuaderno de Sara”. Jo us la recomano perquè pugueu veure una mica de què va tota aquesta història del coltan i dels minerals que ens fan una mica més fàcil la vida cada dia als que hem tingut la sort de néixer als països del primer món.
